ven els kabyles i biskris, de turbant coronat am cordes i duent la gandoura davall el vel del turbant, i els m'zabites, am la djelaba rònega, llisa, toscament lligada amb un cordill i caiguda sense plecs airosos.
I davant aquells pastors am la crossa oriental, que eren testimoni inconscient d'un dels estats primitius de tot poble humà, quan encara no s'es despert del tot l'afany de l'industria i del treball penós que ha d'adaptar la naturalesa a l'home, tornaven a passar davant la memoria aquells remats immensos de bestiar que atravessen les pagines de l'Escriptura, retornant, els hora-baixes, pels camins de la Palestina, vers el campament patriarcal. I trobava a faltar, entre ls redols de besties d'aquell mercat arabic, la presencia dels camells, dels camells emigrats altra vegada cap al mig-jorn, dels camells que veia am l'imaginació alçant-se com a imatge unica per l'immensitat de les planes d'arena, abeurant-se llargament en els oasis plens de fassers o ajupint-se
