devora les cisternes de les viles pera esperar la jovençana piadosa que vessarà pera ells i pera llur conductor la gerra acabada d'omplir, o engronsant damunt el gep altissim les Raquels que s'enduen davall el mantell blanc els idols familiars avorrits i se fonen en el desert monoteista, ple de miratges de viles perdudes i visions de prosperitats promeses... El camell faltava d'aquell mercat moresc, com faltava quasi per tot Alger: tant sols en pasturava algun pel camp de maniobres francès, aont arribava per moments el xiulet de les locomotores...
En aquell camp de fira no veia més que l'altre vell company del beduí, el simbol de les primeres algarades islamites: el cavall, però ja desfigurat per barreges europees, i molt diferent d'aquell cavall que l Profeta consagrà pera sempre en la seva Llei, vencedor del simun i de les persecucions, amic fidel i estimat, que ensuma l'emboscada desde enfòra, amb el coll extès, els oronells inflats an el vent,
