Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/66

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
66
Gabriel Alomar

frits i oliosos, rebossats de pasteta, i pastiços penjats d'una canya; altres venedors jueus duien també enfilalls de granots i de pastes, i tots ells anaven cridant am cançoneta sempre repetida aquella mercaderia repugnant. Del camí arribava l crit dels carreters excitant les besties, un crit semblant a la modulació planyivola de les tórtores. L'aire, ple de quietut calorosa, duia com un desig de repòs i d'ensopiment; qualque bou bramulava am tristesa, i de tot aquell pla sentia despendres-s el vell esperit de l'indolencia i de l'abstracció mahometana i l'austeritat religiosa de la vestimenta oriental. A travers del temps mort, aquell poble s transfigurava i reprenia la seva esplendor primitiva, abans de la llastimosa decadencia d'avui, abans de que ls creuats de Godfred, en els harems de Terra Santa, haguessin aixecat el vel de les hermosures recloses i trasportat a Occident, com a tresor meravellós, les llegendes d'or de l'Arabia.