peia elegiaca de la ciutat morta, del poble vençut, del continent profanat i obert en quarters com una presa llastimosa. La fantasia creava davant els meus ulls les imatges del terrible combat; i amb el ventolí de mar que venia de tramontana semblava arribar la polsaguera de les grans metropolis impies, el ressò dels Parlaments crudels i cobdiciosos, l'eco darrer de les cridories populars que aixequen els exercits i continuen les belles tradicions de sang. Un gran efluvi d'amarga poesia m'envolquellava; i jo veia alçar-se l temple com el sarcasme vivent de tota una fe.
Bé ho era humil, d'apariencia pacifica, fondament tendra, am la seva arquitectura insignificant i pobra. A dintre no es trobava res que recordés la violencia ni l'odi. Sobre l'altar major, al lloc més visible, s'hi llegeix aquesta inscripció: Nôtre Dame d'Afrique, Priez pour nous et pour les musulmans. Un aire de pau, de tebior dolcissima, se desprenia de les pa-
