rets nues, com un perfum de devocionaris entre-oberts; en l'aire tremolava la remor esmortuida de les multituts suplicants, el ressò dels cantics extingits que entonaren sota aquella volta les darreres pelegrinacions. Però, en mig de tot, se sentia que era morta pera sempre la gran fervor mistica dels avis, i que no n quedava ni un reste en l'interior dels temples cristians, replens de capelles horribles i sacrilegues; l'art s'hi tacava llastimosament am la moda exhibida pels aparadors dels barris comercials; la prosa de les grans vies ciutadanes hi penetrava a traició, profanant am la claror de les festes mundanals la foscor reveladora i eloqüent dels recons adorables.
Bé la sentia aleshores, darrera meu, aquella Libia, que era caiguda finalment, vençuda i esclava, als peus de la Romania triomfant. Era allà enfòra, més enllà de l'Atlas obert a les agencies de viatge i desposseit de son misteri tenebrós. Era allà enfòra que s consumava
