Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/7

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
7
Un poble que s mor

cames en creu, devora l mihrab, remugaven fort i al mateix temps les oracions de l'hora.

El gran marabut ho omplia tot dins l'oratori, alçant-se com un trofeu, cobert d'estendards i d'ofrenes, tapat am teles antigues que tombaven fins a rossegar per terra, i mostrant a cada costat les inscripcions dorades de la seva consagració. Arreconades devora l marabut, amb el cap cobert del vel i reclinat dins la mitja fosca, dues o tres mores pregaven.


I llavors es quan sentia am tota la seva força la tristor d'aquella vila que s mor, assassinada per la vila que creix.

I mels imaginava allà darrera, an els vells musulmans bons creients, retirats en les obscures i sinistres cases de la Kasbah, alimentant dins el cor les darreres protestes anti-cristianes. Se giraven a la Meca, en aquella hora de gran sentit mistic, i de la mar sols arribava un embatol de frescor europea, carregat de prosais-