fredament la violació cruenta de tot un món. I jo anava seguint am l'imaginació el pas de les columnes invasores, entre ls aduars destruits i saquejats, les dònes i les criatures capolades sota les potes dels cavalls i les rodes de les curenyes; atravessava les selves desflorades per la xurma dels exercits colonials, i veia tombar un a un els arbres gegantins, escapsats per l'aixada de les civilisacions; les tribus desfetes, les races exterminades, extingides am glacial indiferencia; els reis selvatges vençuts, deportats pera sempre a milenars de llegües de la patria... I en la tristor definitiva de les coses llegia l'evidencia desoladora del mal; sentia la desvirtuació secular de l'ensomni cristià, adaptat sarcasticament a la baixesa de la vida; en el meu cor plorava la fallida de Redempció, l'infeconditat de la sang vessada, la gloriosa inutilitat dels calvaris i dels martiris. La befa de les multituts a l'ombra de les creus o a l'entorn dels cadafalcs de suplici, continuava baix del
