sopluig dels labars, en seguici de les senyeres piadoses. El vell simbol de les lluites cavalleresques, la creu contra l creixent de lluna, apareixia sols com la representació de l'etern ideal de sang i d'extermini. Passaven els reis epics de la nostra llegenda, vermells de matança; les armades religions que entreveien angels de mort ajudant-los desde l cel en l'horrorosa tasca; els navegants qui s condormien sobre les proes de les carabeles vacilants, dins un somni monstruós de cobdicia, de mortandat i d'evangeli...
I anava seguint seguint, perdent-se entre ls boscos verges, la terrible processó voltada d'una encesa aureola de crepuscle. Era la nova creuada, que, després d'haver estrafeta i prostituida l'antiga fe, s'amparava altra volta de la creu pera imposar, entre l fum dels incendis, l'ombra del Crist sobre l formigueig inexplorat de les tribus indomites. Les kabiles desfetes s'arredossaven a l'entorn de les grans soques familiars i divinisades, i els vells
