arbres gegants, els arbres-déus, que extenien desde les boires originals el fullatge piadós sobre ls pobles fidels, protegint les generacions novelles i covant l'eclosió de les fillades futures, queien pesadament sobre les cabanes destruides. Els idols se glaçaven am gestes d'esglaiosa sorpresa, i en el fons dels bosquets sagrats escoltaven absorts la remor de les futures batalles, mentres les ciutats esplendents, maselles de vida, vomitaven séns treva noves mesnades exterminadores...
Dins la petita nau, tranquila i dolça, surava un ambient de pacifica melangia. Tot callava. Unes dònes pregaven silenciosament sota l'altar major, i sobre l'arcada absidal semblava lluir am resplendor extranya l'inscripció piadosa que ajuntava ls fills de l'Islam i els del Crist en una mateixa pregaria. Priez pour nous et pour les musulmans... Al racer de les blanques sinagogues, cada dissabte l poble jueu s'ajuntava a recomptar-se, am tota la poesia de son isolament secular...
