Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/73

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
73
Un poble que s mor

Qualque cosa de definitiu, d'irremediable, de fatal, se planyia dins mi, en el fons inexcrutat de la conciencia. Una corcor desficiosa m consumia; i a cau d'orella, sobtadament, una veu me retreia la propria complicitat en aquells rims séns expiació, en aquella gesta de sang que redimia ls pobles a canonades.

Nôtre Dame d'Afrique! Sobre la pulcritut femenina de l'altar, en el fons del ninxe de gloria, voltat d'ofrenes i de flors, l'imatge de la Verge somreia, en la morenor mistica del rostre (Nigra sum...), i desprenia, am més intensa dolçor encara, el prestigi divinal de la seva significació, on s'enclouen totes les suavitats i tendreses de la terra, tots els conhorts i consolacions que atenuen l'afirmació infinida del dolor. Un chor llunyà d'invocacions i lletanies muntava eternalment envers la Mare Castissima, l'Estrella Matinal, la Torre d'Ivori; un gran himne de súplica s'elevava de tots els indrets de la terra; ascendien els romiatges fervorosos i an-