Aquesta pàgina ha estat revisada.
74
Gabriel Alomar
helants; les processons de donzelles blanques passaven lentament sota l volateig dels vels lluminosos, en la pau dels carrers humils banyats de sol com d'una unció de divina serenitat.
Però tot era mort. El somni s'espargia, s'esfumava, se fonia en la prosa de totes les realitats; i en l'esmortuida cridoria que pujava de la ciutat envilida s'alçava també un calfret d'amenaça. Les grans arcades simboliques de les mesquides i dels llindars familiars, engrandides i majestuoses com un arc triomfal elevat sobre tot un poble, s'esmicolaven per moments.
I, així, en la contemplació somniosa i callada dels hora-baixes d'Alger, me parlaven, en silenci, totes les coses.
