Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/77

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

EL PORXO


Davall la teulada plena de goteres, bevent la claror del sol per les finestres que guaiten en el carrer estret, baix de la gran volta del sotil, el porxo ciutadà de casa bona m conta l'historia dels palaus senyorials d'ahir, arreconats poc a poc pels hôtels confortables d'avui...

Les teranyines adornen am llurs cortinatges aquells restes d'un temps que passà, i les rates fan niu per entre munts de llenyams a mig podrir, que s'espoltreixen en serradís, esperant la regolfada del vent d'hivern pera sortir volant per les finestres.