distrets i frisosos, les invalides riqueses dels mons que passaren.
Les cadires de repòs, am posat respectable, propri de cel·les de convent, s'acosten encara an el bufet polsós ont els notaris de la casa escrigueren els darrers pergamins dels avantpassats; i de baix d'ells, com una befa, en surt, retallada pels ratolins, l'imatge irreverent de l'Espartero.
Els ferros dels fogons antics se barregen amb un bocí d'arrambador de la gran escala, ple de mostrejadures i entorsillats, que tant sols an els esperits solitaris logra mostrar el sentit mig religiós del seu record pairal i del seu art delicadament passat de moda... Per entre dos mobles que degueren contemplar les glories tertulianes dels rebesavis surt un manat de diaris de l'any sant, aon llegim els articles innocents i suggestius dels primers lliberalots... Les portes de llenyam vermell arrebassades dels empitadors barrocs acaben la vida devora ls
