me i d'hipocrita i freda destrucció. Besaven en terra am la fervor tradicional dels seus pares, i damunt l'estora familiar besaven la pols d'aquella odiosa ciutat de l'invasió, la pols duta per aquell vent de tramontana, més destructor que les ratxes del sirocco que desiara calcinaven la terra d'aquelles valls on les vinyes creixien esponeroses... De damunt la terrada on les dònes orientals, com en els temps biblics, com Bethsabée i com Rahab, bevien la llum i la fresca del dia que mor, tal volta contemplaven, allà baix, l'extensió dels nous edificis, profans i arrenglerats amb esplendida ostentació, com l'insult d'una majestat vencedora. Els vells palaus i harems s'obrien ara, baixament, an els touristes, i els visitants atravessaven les mesquides, tranquils i curiosos, com jo mateix, increduls i pagans, tacats de civilisació, mirant com una mascarada les cerimonies sacratissimes d'aquell culte agonic, escorcollant per les motllures del sòtil com si fossin restes arcaics d'un poble
