Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/80

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
80
Gabriel Alomar

troços de sotilada del menjador bo i els negrets de l'escalfa-panxes; i a l'entretant, a baix, el senyor de la casa, que ha viatjat molt per fòra Mallorca i s'es tornat fredolic, poruc de les humitats i dels cops d'aire, va afegint comoditats i confort a la casa dels vells, l'enllesteix amb enrajolats de color i amb entarimats de fusta, am mobles de Viena i amb otomanes de París, amb estufes i quadrets a l'oli fins. Per tot s'aixequen mitjanades i s'amaguen alcoves plenes de perfums a la francesa, i pels portals oberts se deixen veure ls peus dels sommiers de ferro, lleugers i secs com l'esperit de les grans viles d'ara...


A l'hora-baixa, quan la mitja fosca i la pols cobreixen els trastos vells del porxo d'un mateix tò color de plom, el porxo m canta ls records dels hora-baixes d'un temps en que, tornant d'escola, hi acudia am tots els veinadets amics a representar la darrera comedia que haviem vista o la corrida que no haviem vista encara, i a