engronsar-nos en els trapecis penjats a les bigues mal segures. Per dins la canal, nova de trinca, davall la volada, xiulaven les velzies estotjant-se en el niu, i les rates-pinyades, famoses en la nostra historia, començaven a entrar i sortir per les finestres en una volta sense fi... I llavores aquelles sales espaioses me donaven la suggestió de les rondalles antigues, i les creia habitades, a la nit, per les bruixes que encara quedaven pel món, totes arrugades, fent girar el fus en els porxos vells dels palaus de les princeses... Les bruixes me miraven per davall la blancor dels llençols penjats a les cordes dels extenedors, de banya a banya; i dins les caixotes velles del planxador on s'arnaven els tapiços rojos de les festes d'antany, m'atreia l misteri dels tresors desconeguts, promesos an en Bernadet fill de rei...
Aquí acudia també, ja més crescut, els diumenges al cap-vespre, a llegir les noveles que m'iniciaren; i desde allà
