vaig entreveure l món ont anava a entrar ben prest, que bullia devora meu, sense adonar-me de les borrasques que l commouen sempre seguit. Una llumenera antiga tacada de verdet, damunt una gran vasa de guix dorat mig rompuda, me recordava la literatura dels convents, com una protesta contra ls llibertinatges del dia, mentres que ls meus ulls devoraven a tota pressa planes i més planes, am la temor de veure comparèixer de prompte algú de la familia que vingués a interrompre les aventures saboroses de Manon Lescaut o de Gustavo el calavera.
Darrera aquella porta plena de forats i retxilleres vaig assaborir també la primera besada! Es un record que queda —tots ho sabeu—com si fos d'ahir mateix, i du encara an el cor el bategar violent i la febra de les grans revelacions... Un dia la vaig veure, an ella, vestida com la principal de les nostres burgeses, i me semblà, quan li passava per devora, que parlava l castellà com la
