Aquesta pàgina ha estat revisada.
83
Tot passant
més distinguida de les nostres funcionaries... Així va l món.
Allò sí que era un simbol! Aquella atlota, per lo vist, no havia fet més que continuar l'historia de casa seva, d'aquella casa vella i profondament mallorquina, que era passada de sol a rel an el porxo, empesa pel buf de ponentada que venia de les terres forasteres, i desterrada pels menjadorets moderns ben empaperats de paper de flors i plens de quadrets de natura morta...
La musa del poeta seguia les passes de tot un món, i anava a pendre gombol en el porxo, pera cantar-hi, en aquell recó de pau, la darrera elegia!
