Allá dalt, en el terrat espaiós i ple de llum, hi feia de molt més bon estudiar que abaix, engomit entre la taula, el cofre, el llit i les quatre cadires de la pobra habitació d'estudiantet. La sequedat avorrible dels codics prenia, a la fi, un cert tò d'extranya i arcaica literatura, i l'entrunyellament infinit d'aquells reis merovingis semblava aclarir-se, fent-se més menjivol i bo d'empendre. Per l'entorn, els terrats s'extenien fins a perdre-s de vista, i nos veia la fi d'aquella ciutat immensa que m feia arribar la remor fonda de la seva gran febre de treball i vida. Els amples carrers se dibuixaven entre les guarnises dels casals, i per la verdor de les capsalades qui en ressortien destriava, perdent-se al lluny, en simetria majestuosa,
