a pujar cada cap-vespre, a la mateixa hora. En un altre terrat, un chor de nenes botava xisclant i perseguint-se, omplint de la seva alegria renouera tot el veinatge; més tard, aquí i allà, vora la barana dels cel-oberts, en els terradets de les cases humils, els soparets de familia pobra, a la quietut de l'hora-baixa, me despertaven l'anyorança mal condormida; i veia trascorre, voltant aquells estols de xalesta tranquilitat, el porró patriarcal i alegre de la terra.
El sol tombava a la fi darrera l'ennuvolada grisenca de Sant Pere Martir, i, per moments, arribava de la mar el ventolí del vespre, carregat de dolça frescoreta. De les xemeneies d'aprop venien les darreres fumasses del jornal, acariciant-me, pesades i fosques; i aviat, dins el to violeta del cel mig boirós, guaitava, am tota la seva poesia tradicional, la primera estrella, encara ben insegura i palida.
El brugit dels carrers, en aquella hora, s'augmentava encara amb el rebull de la gent que deixava la feina. Estols de tre-
