balladors sortien de tallers i fabriques; venedors de periodics predicaven pels cantons les noticies arribades de l'hora; tot el món semblava sortir del niu a beure una vegada més l'illusió cotidiana d'aquell moment de descans i de reconfort. Però jo seguia aprofitant els minuts de claror esmortuida que quedaven, entrellegint, am gran treball, l'acabament de les lliçons de tasca. A la torre de l'Universitat, allà enfront, queien les batallades de les vuit, duent-me l record de les proximes batallades de l'hora fatal, de l'hora d'aquella solemnitat tant temuda i tant inutil.
La gentada que seguia passant pel carrer m'omplia d'enveja; i totes aquelles persones desconegudes que veia per primera i per darrera vegada, passaven, cada una amb el seu món de pensaments i d'esperances, cada una al seu fi, a desaparèixer altra vegada en el món de la gran ciutat que s'extenia a l'entorn de nosaltres. Ah! Aquells desconeguts que anaven passant, cap d'ells, de segur, havia de sofrir
