l'endemà l'humiliació intellectual d'un examen! ¡Quin goig esser el cabrer que, com tots els hora-baixes, passejava de porta en porta la guardeta de cabres, picarolejant!
Els fanals lluien ja per tot arreu. Corrien en la mitja fosca de baix els tranvies i els carruatges, sempre seguit, traginant als quatre vents de la ciutat el món atrafegat de les grans oficines. Els meus ulls seguien, baix dels arbres, la visió passatgera de les parelles que caminaven a poc a poc, per damunt de les aceres; i tancava ls llibres enfadosos quan ja la vista no destriava res entre aquelles pagines, confosa per la claror agonica que tombava del cel, extingint-se, i la que començàva a pujar, dubtosa, dels passeigs llunyans, tot famejants de llum.
El sopar de compromís de totes les dispeseres m'esperava abaix. Però no per això tenia fi la febre de l'idea fixa, la febre d'aquell juny que s'acostava a tota pressa, sense donar-me temps pera devorar les lliçons que m faltaven encara i que aprenia
