com se beu per força una medecina amarga, aclucant els ulls.
I abans de deixar el terrat alegre de les grans estudiades, hei pensava un poc en aquest Maig que ve a consagrar les joventuts de cos i d'esperit amb un esplet de flors i de poesia, amb una revivalla dels sentiments ensopits dintre l'ànima, que deixen fugir les fredors de l'hivern i surten a cantar el seu afany sense mida, el seu afany de més veritats tristes i de més mentides hermoses i noves. Entre les fulles del llibre fastigós bevia així mateix la calrada d'aquesta aspiració, i sentia l'enhorabona anyal per aquella festivitat de jovent, per la festa d'aquell món infinit que duia amagat dintre meu, i que m ressortia en mil ideals impossibles, plens de la generositat paradoxal dels que no estan encara, per fortuna, tacats d'experiencia!
I quan davallava, a la fi, els nois esvalotats de la placeta disparaven cap al cel els primers coets de la temporada.
