desaparegut, o prenent per ornamentacions les escriptures sagrades de la guarnisa, sense sentit pera ells.
Les claraboies de la mesquida El Hadj, que allà baix elevava la seva cupola blanquissima i el seu minaret airós, permetien, desde l'interior del temple i a travers dels vitratges, veure passar damunt la gran rampa del moll francès els tranvies electrics que rompien sobtadament, am cruixit de ferralles, la silenciosa i solemnial meditació. Com un idol modern i repulsiu, l'estatua de bronzo del duc d'Orleans tacava la blancor simbolica de la vila moridora; i en el port, ont entraven altre temps glorioses barcades de catius espanyols i sicilians i d'on Barbarroja partia cap a Europa benehit pel muftí desde la terrada del gran temple, lluíen els costats poderosos dels vapors de tota la cristiandat...
Aquella mort d'un dia esplendid era l'alegoria més perfecta de la mort d'aquella vila profanada. Una gran ombra negra
