quin esperit misteriós. I ben bé es un poble infant i enamorat de tot lo que lluu, de tot lo que atreu l'adoració de les races primitives, i pera ell la forma es una reina absoluta que no admet condicions.
La quadrilla desfila triomfal i gloriosa, i les capes van pujant de mà en mà fins an els palcos, aon consagrarà l'espectacle, davall els ventalls inquiets, l'eterna hermosura de la dòna. Es el moment, el minut d'ansia i d'espera deliciosa de que us han parlat mil vegades els poetes de la corrida de toros, i els extrangers que han vingut a tots temps, del món d'allà enfòra, a cercar entre nosaltres alguna cosa de nou i d'inverossimil que serveixi de remei pera la seva antiga malaltia d'enlleïment. I comença de ple la glorificació de la furia i del combat, i un recorda, sense voler, les tiranies inutils d'aquell poble carregat de calrades de mig-jorn, les crudeltats sense fruit, les guerres cercades per l'afany de domini i la set de glorioses destroces i de malifetes immortals.
