Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/93

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
93
Tot passant

amb el jogueteig de les primeres anyades, i els estanyols on se reflectien tot passant, com mirant-s'hi créixer amb orgull el banyam poderós de la seva defensa! En un recó un cavall agonitza penosament, revolcant-se per l'arena sanguinosa i humida; i jo m fantasio la seva historia, mil vegades contada, de company servicial i comportivol, que mor sense compendre res en els misteris de l'agraiment humà i de la recompensa del treball sumís i profitós. El sol va fugint a tota pressa, i a la banda d'enfront les ombres van confonent-se en el to esmortuit de la mitja fosca. I llavores comença l'hora romantica i pessimista de l'espectacle. L'hora-baixa hi deixa caure la poesia concentrada i tristona de tots els acabaments de diada; el cel pren el morat misteriós del crepuscol. I en mig de l'avalot de les esquelles i dels insults, del renou de taps que s desparen, del baf tavernari dels halens, se sent passar el vell desconhort de la vida, cantat pels poetes amb una estrofa sense fi, i