Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/95

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
95
Tot passant

citat collectiva per la compassió i per la pietat, an el desconeixement irresponsable de la significació del mal. En els palcos enllestits de randes i flocadures les belleses accepten somrient am delicia l'oferiment de les estocadas supremes, i, ventant-se nirviosament, entre dues sorts dificultoses, comenten els refinaments interessantissims de la darrera moda.



Moltes vegades, els dies de toros, m'agrada assaborir també aquella altra poesia del quedar-me tancat dintre casa meva, en el balcó, contemplant la quietut del carrer silenciós i la filera de les portes tancades. Com que senti, a estones, l'eco de la cridadiça llunyana, i me sembla tenir davant la vista l'espectacle de l'agonia llastimosa dels cavalls i de la mort heroica dels braus vençuts i sense halè. Però tot calla, i l'ànima pot reconfortar-se a voler dins la superioritat consoladora d'aquell aixopluc solitari.