Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/96

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
96
Gabriel Alomar

Allà enfòra s consuma una volta més la profitosa festa educativa; i la multitut imita sense manya la costum exotica d'una gent que no mos atany res. Jo veig l'escalonada atapaída i formiguejant; però sento la falta de la color i de la vida que allà baix, a la seva terra, completen l'esplendor mig mora i mig romana de la corrida. Fins i tot el cel, entelat d'una boirina de mar, no mostra la claror immaculada que pertoca, i qualque cosa se sent que sembla proclamar la baixa improprietat d'aquesta importació patibularia, d'aquest empelt de saba forastera.

Però, en mig de tot, es fugida l'esperança en les diades que han de venir, i, en el calvari dels esperits, els redemptors no acaben de derramar encara sang innocenta i generosa.