Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/106

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
102
viatjes per áfrica y assia

los mussulmans están sumament atents á observar lo cel. Tenen pera aquesta cosa un tacte finíssim y una vista fina per demés, de modo que varias vegadas me senyalavan lo paratje ahont veyan la lluna nova, que á mi m' era impossible descubrir, y després ab ajuda d' un telescopi, la descubria exactament en lo punt del cel que m' havian indicat comparada ab un objecte terrestre. Pera fer proclamar la entrada del mes, basta la declaració de dos testimonis que assegurin devant del kadí haver vist la lluna, y en cas que 'ls núvols impedissin véurerla, lo cumpliment dels trenta dias del mes anterior dona lloch al nou. A fi de facilitar las observacions calculaba jo per endevant los dias de la aparició de las llunas novas, y los donava una especie d' almanach: lo exacte de mos pronóstichs m' havia guanyat tota sa confiansa, y 's conformavan ab ells sense cap escrúpul pera comensar y acabar lo Ramadan, fins lo punt de manar lo sultá que aquesta cerimonia no 's verifiqués sense haverho jo indicat.
 Lo principi del Ramadan s' anuncia á Fez per tirs de fusell disparats desde una altura vehina, y per lo trist só de las trompetas que tocan los muddens desde dalt de tots los minarets de las mesquitas; lo moment d' acabar lo principi de dit mes ó 'l de la pascua, s' anuncia igualment á escopetadas desde 'ls terrats de las casas. ¡Pobre del que li agrada la tranquilitat, y sobre tot pobres malalts! que 's quedan aturdits per l' espetech de las armas de foch, y 'ls crits de l' alegría universal. Ab tot y 'l carácter august que imprimeix la relligió en lo mes de Ramadan, molts moros del poble baix se tornan casi frenétichs. Los mes perden lo cervell de tant resar y llegir lo Coran; los altres de llegir llibres ascétichs ó sagrats; altres finalment, per la debilitat del ventrell y la tristesa que es sa companya inseparable; y á tots altera l' horrible y fúnebre só de las trompetas que tocan de dalt dels minarets á diferentas horas del dia y de la nit, lo qual produheix moltas disputas en lo poble baix.
 La nit del 27 hi ha continuament en las mesquitas un ministre, que sense tenir cap llibre devant, recita 'l Coran en alta veu; lo poble s' está dret escoltantlo. Aquest reso va intercalat ab oracions; los que resan van rellevantse, de manera que al apuntar lo dia s' ha recitat ja tot lo Coran. A la matei-