Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/141

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
137
ali-bey el abbassí

gallons, liáceas y petitas plantas totas floridas. Aquell dia vaig veure també moltas terras sembradas, camps de melons, figueras y altres arbres fruyters. Aquest espectacle m' agradá tant més, en quant feya temps que no veyan mos ulls més que terras ermas.
 Lo cel se mantingué tapat del tot. A las set de la tarde marcava lo termómetro 13°, y l' higrómetro 98º. Lo vent constantment al S.O.
 Lo cheik ó cap del aduar proper me feu un regalo que consistia en un moltó, molta llet, gallinas, ordi y fruytas. Componen la tribu duas brancas, que son: Oulèd-el-Faràch, y Oulèd-Emhhammèd.

 Dia 18.—Desde las quatre de matinada comensá á ploure en gran, fins á un quart de nou. Haventse serenat una mica, seguirem lo camí cap al S.S.O. A tres quarts de deu atravessarem un gran mercat que 's celebra tots lo diumenges prop d' algunas capellas. Després de pendrer un xich de repós al mitjdia, continuarem la marxa cap al S. ¼ S.O , y armarem las tendas prop d' un aduar á las quatre de la tarde.
 Lo país ofereix primerament pujols tots d' una mateixa alsaria, y després grans planuras que terminan al S. en una gran montanya distant sis ó vuyt lleugas y en altras més separadas al S.E. y al S. ¼ S.O. Penso que ditas montanyas son continuació de las de Tetuan, y de las que 's descubreixen desde 'l camí de Fez; pero més altas en aquest indret, perqué presumeixo que 's troban més vehinas de la gran serra del Atlas.
 Una hermosa terra vejetal rojenca y una mica arenosa, que forma una capa molt espessa, compón lo terrer. La sorra, que es cuarsosa, conté bastant feldespat de color roig de mahó. ¿Haurá vingut tal volta de las montanyas vehinas que presumo sian graníticas? No m' atreveixo á assegurarho, perque totas las montanyas que he vist son calissas secundarias.
 La vejetació era hermosíssima. Vaig contemplar ab plaher molts camps de blat, melons, fabas y altras llegums.
 Lo dia fou terrible; caygué un xáfech tant gros y era tan fort lo vent, que diferentas vegadas nos calgué detenirnos. Al