Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/142

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
138
viatjes per áfrica y assia

fi amayná una mica 'l temps. A las sis de la tarde marcá lo termómetro 12º 8, y l' higrómetro 100°. Lo vent bufá del S.O.; y 'ls núvols s' esbargiren.

 Dia 19.—Desarmadas las tendas á dos quarts de deu del matí, nos dirigirem al S., cap á la montanya elevada que havia vist lo dia abans, al peu de la que arribarem un quart avans de mitj dia. Girarem al S. ¼ S.O., y á tres quarts de quatre de la tarde descubrirem lo cim de varias montanyas molt altas que estavan devant de nosaltres cap al S. Un dels criats me digué que la ciutat de Marroch estava situada una mica més ensá de la més alta que 's veya mitj cuberta de neu. A un quart de cinch ferem parada.
 Vaig veure alguns plans, d' ahont se descubrian al S.E. molts cims de montanyas elevadas á inmensa distancia. A las deu comensarem á pujar las montanyas vehinas, que successivament limitavan l' horisó acostantse de mica en mica. Arribats al peu de la gran montanya, vaig trobar que no era tan alta com m' havia semblat la vigilia. Passarem després per una vall, en la qual s' atravessan tres riuhets, y pujant á un petit serrat, vaig descubrir un nou horisó compost de pujols que termina á llarga distancia la serra dels monts Atlas, tallant l' horisó en tota la part del S. , y de la qual se desprenian principalment quatre grans massas gegantinas y casi aisladas. ¡Quínas sensacions vaig experimentar á la vista d' aquella famosa serra!
 La terra vejetal era la mateixa que la que vaig observar lo dia avans. Després trobí rocas calissas en lo primer serrat: la montanya alta se componia en tota sa extensió d' argila pisarrenca y pissarra argilosa, formant transició á la pissarra de teulats en capas horisontals. Lo terrer fou constantment calís y sorrench; més á las quatre de la tarde 'm vaig trobar sobre una verdadera capa de rocas graníticas. Las vaig examinar, y ho eran en efecte, més ja en estat de descomposició, per la conversió de feldespat en terra de porcellana. Son color es roig de mahó ab un poch de mica cristallisada en grans láminas; lo grá, que es molt desigual, passa del gros al menut y d' aquest al fí. Ditas rocas continuaren fins que acamparem, y mentres s' armavan las tendas vaig pujar á una d' ellas, y d'