Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/187

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
183
ali-bey el abbassí

mitja lleuga de distancia, dos soldats del sultá vingueren corrents cridant que 'ns paressem. A dits soldats los seguia un cos de tropas manat per un oficial superior de la guardia anomenat El Kaid Dlaïmí, qui m' anunciá que 'l sultá, sabent que jo estava detingut en Ouschda, l' enviava pera protegirme y pera defensarme si calgués.
 Li vaig fer saber que la revolució d' Alger y de Tlemsen, y 'ls robos dels revoltats eran los únichs motius que m' havian detingut, y que ja que havia passat lo perill podia seguir lo meu camí ab seguretat, tant mes anant escoltat per las tribus dels boananis y dels benisnuz.
 Malgrat mas rahons, Dlaimi 'm declará que en tal estat de cosas no consentia en lo meu viatge fins á rebrer novas instruccions del sultá. Per tal motiu me vegí obligat á entrar en Ouschda y á escriure á aquest.
 Aixís que rebé ma carta m' enviá altres dos oficials de la Cort, ab ordre de conduhirme, segons deyan, á Tánger, ab lo fi de poder embarcarme pera llevant. Eixa ordre del sultá m' obligá á sortir de Ouschda ab la meva gent y equipatje lo dia 3 d' Agost, á las nou del vespre. Anava acompanyat de dos oficials y trenta udaïas ó guardias de corps del sultá. Vaig deixar en Ouschda al Kaid Dlaimi ab lo restant de sa tropa. Vaig sortir tan tart, á causa de que Dlaimi havia tingut avis de que cuatre cents árabes armats m' esperavan en lo camí. Me vegí obligat á marxar en secret y sense sapiguer quin camí pendrer, fins al moment de sortir en que Dlaimi 'l va indicar á mos conductors. Deixant de banda 'l camí ordinari, atravessárem cap al S., ficantnos en lo desert. La nit era molt fosca y lo cel estava tapat del tot.


 Dia 4 d' Agost.—Després d' haver caminat molt depressa tota la nit pujant per montanyas, arrivárem á las sis del matí prop de las runas d' una gran alcassaba, hont hi havía una deu d' aygua y un gran aduar.
 Continuárem caminant sense parar, seguint la direcció de moltas valls tortuosas per quin fons corria un torrent que, tot essent petit, no era menos útil pera regar als travalladors habitants de molts aduars.
 En virtut d' una ordre que duyan los oficials encarregats