Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/188

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
184
viatjes per áfrica y assia

d' acompanyarme, sortían de cada aduar un ó dos árabes montats y equipats que s' afegian á mon acompanyament.
 Havent arrivat á las nou del matí al indret ahont acavaba lo torrent, los trenta udaïas se despedíren de mí, deixantme la escolta dels árabes armats, manats per dos oficials.
 Aixís que 'ls guardias del sultá 's retiráren, vaig dar algunas monedas d' or á un dels oficials pera gratificar als soldats y continuárem lo camí; peró ben aviat, havent sentit soroll derrera meu, vaig girá 'l cap veyent als udaïas revoltats contra 'ls seus gefes, volguent assessinarlos. Desseguit dos d' ells vinguéren corrents á queixarse, creyent que 'ls oficials s' havian retingut part del diner que jo 'ls hi havia donat. Vaig correr cap á 'n ells y no vaig parar fins que baixáren las armas, fent que seguíssen son camí després d' haver lograt calmarlos y convencels. Mentres durá aquesta baralla, que 'ns alarmá bastant, á causa de las desgracias que podian haver ocorregut, ningú 's recordá de fer provisions d' aygua, ab tot y que 'ns comensava á faltar, y desgraciadament jo ignorava que aquest era l' últim punt en que se 'n podia trobar.
 Feyam depressa 'l camí, per la por de topar ab los quatre cents árabes dels qui voliam fugir. Per aquest motiu anavam fora de camí per dintre 'l desert, sobre pedregals y atravessant montanyas. Aquest país está del tot faltat d' aygua; no 's veu ni un arbre, ni una roca aislada que puga oferir un petit abrich ó una mica d' ombra. Una atmósfera del tot trasparent, un sol fort que estabella, un terrer casi blanch y per lo comú de figura cóncava com un mirall ustori, un ventet ardent com lo foch: tal es lo cuadro exacte dels llochs que recorriam.
 A cualsevol que se 'l trobi en aquesta soletat se 'l considera com enemich. Los meus tretze beduhins vegéren cap al mitjdia un home armat á caball que estava á una distancia bastant llarga. Tot seguit se reuníren y correguéren com un llamp á sorpendrel, llensant forts crits barrejats ab expressions de menyspreu y de mofa. ¿Qué buscas, germá meu? ¿Ahont vas, fill meu? etc., li cridavan movent los fusells y fentsels passar per sobre sos caps. Lo beduhí descubert apro-