Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/189

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
185
ali-bey el abbassí

fitant la distancia fugí á las montanyas ahont fou impossible trobarlo. Aquest fou l' únich home que vejerem.
 Ni homes ni bestias havian menjat ni begut desde la vigilia, ni havian parat de caminar desde las nou del vespre. Poch després de mitjdia ja no 'ns quedava una gota d' aygua, y tant la meva gent com las bestias comensaban á cedir á la fadiga. Sovint queyan las mulas ab sas cárregas y las haviam d' anar aixecant contínuament, sostenint tot lo pes que duyan. Aquesta pesada feyna acabá ab las pocas forsas que 'ns quedavan.
 A las duas de la tarde, mort de set y de cansament, caygué un home á terra ert com un cadávre. Vaig pararme pera socorrel ab dos ó tres dels meus criats. S' espremé la poca aygua que quedava en un bot, y lograrem introduhirnhi en la boca algunas gotas, peró tant débil ajuda produhí molt poch efecte. Jo mateix comensava ja á sentir una debilitat, que, aumentant d' un modo espantós, m' anunciaba que també á mi m' anaban á abandonar las forsas. Vaig deixar aquell desgraciat y vaig pujar altra volta á caball.
 Desde aquell instant anavan cayent un redera l' altre alguns de ma escolta, abandonantlos á sa trista sort, donchs la caravana caminava ja á salvis qui puga. També s' abandonaren algunas mulas ab sas cárregas. Tot passant vaig veure duas de mas grans maletas per terra; mes no vaig poder sapiguer qué fou de las mulas que las duyan; perqué ningú 's cuydaba ja dels meus efectes é instruments. Vaig mirar ab indiferencia aquella pérdua y seguirem endevant. Ja sentia que 'l meu caball tremolava y aixó que era 'l més valent de la caravana. Caminavam abatuts y sens dir un mot. Si jo volia animar á algun que s' apressés, sa resposta era mirarme de dret á dret y posarse 'l dit índice á la boca pera manifestar l' ardenta set que 'l devorava. Vaig voler també tirar en cara als oficials conductors son poch cuydado, que era causa de la falta d' aygua: peró s' escusavan ab lo motiu dels udaïas; y ademés deyan: ¿no sufrim també com los demés? Nostra situació era tant més horrorosa, en quant cap de nosaltres creya poder sostenirse fins al lloch hont s' havia de trobar aygua. Per fi per' allá á las quatre de la tarde jo vaig caure també, mort de cansament y de set.