palmeras, lo de la palma christi y 'l peix que secan pera la provisió del any.
La població está reunida en varis aduar formats de cabanas ó casas baixas de miserable aspecte.
Té una especie de barcos molt dolents, d' una sola vela, que poden sostenir tres ó quatre personas. S' anomenan sandàl, y corren tota la costa de Trípoli, pero may s' apartan de terra més d' una lleuga. Una de ditas barcas vingué a durnos l' aygua que haviam demanat, y també viram. Los homes no portan altre vestit que un hhaik de burell molt gruller; son magres y morenos. Dedicats enterament á la pesca, se valen de diferents ormeigs pera agafar lo peix, que forma la base de son sosteniment.
No 'm fou possible adquirir noticias certas sobre 'l número d' habitants d' aquellas islas; pero crech no passan de sis cents y encara dubto que hi arriban. Professan la relligió musulmana, y las islas están baix la direcció d' un cheik nombrat per los habitants: aquest envia cada any á Túnis certa cantitat de peix en tribut al bajá, únich producte que aquest treu de las islas.
Nostre barco permanesqué sobre 'l banch de Kerkeni fins la nit del 7 de Novembre, y durant tot aquell temps los vents bufaren ab gran forsa. En una de las excursions á terra, se va rompre al capitá l' arbre de la llanxa y s' esqueixá la vela, mentres allá hont eram nosaltres y ab tot y la forsa del vent, y estar á més de duas lleugas de terra, 'l mar estava del tot tranquil. Los dias de descans s' emplearen en reparar las velas esquexadas, y tapar ab planxas de coure las clivellas per hont entrava l' aygua en lo fons de la cala.
Dia 7.—Alsarem l' áncora á las vuyt del vespre, y ferem via al SE. ab una petita brisa.
Dia 8.—Havent seguit la mateixa direcció tot lo dia, lo barco va recorrer algunas bordadas durant la nit, pera no acostarse massa á la costa de Trípoli, que no estava molt distant.
Dia 9.—Lo matí estigué tapat; no obstant abans de mitj dia descubrirem perfectament la costa de Trípoli.
