Lo diumenge 16 de Febrer vaig desembarcar en Modon, petita ciutat, sis ó set millas distant de Porta-Longa.
Tres turchs de grotesch aspecte me reberen en l' aduana á la vora de la mar, y m' afalagaren molt, convidantme á pendrer café; me presentáren també una de sas llargas pipas, obsequi que vaig refusar. No sabent cap d' ells parlar l' árabe ni cap altra llengua que 'm sigués coneguda, no vaig poder respondrer á sas finesas sinó ab gestos de regoneixement. Nos separárem satisfets uns dels altres y vaig entrar en la ciutat hont se m' havia disposat una casa situada en lo carrer principal.
Pot considerarse la ciutat de Modon com una bona plassa forta. Possehida antigament per los espanyols y venecians, fou succesivament fortificada per las duas nacions. La rodejan murallas altas y fortas ab torres terraplenadas, defensadas per artillería, bons fossos ab contraguardias; lo camí cobert ab estacada, y 'ls glassis ben conservats; pero lo que principalment cubreix los ponts de balansa y la porta de terra, es un gran bastió aixecat per los venecians, en quals costats s' hi veu encara un lleó de Sant March. La ciutat té sols una porta per la part de terra, y dos sobre la mar; diuhen si hi ha també una protella secreta que dona al camp y per la qual mentras los russos sitiaban la plassa, feren los turchs una sortida, y embestiren ab tant furor al enemich, que 's vejé obligat á aixecar lo siti abandonant tota l' artillería y 'l campament.
Pero té 'l defecte capital d' estar dominada de la part del nort per una petita altura, hont l' enemich pot facilment aixecar baterías á cent cinquanta toesas del cos de la plassa, sens trobar oposició, y d' ahont pot dominar part del camí cobert, y batrer fins al peu de la muralla. Pera salvar aquest inconvenient, los espanyols construhiren una bateria altíssima en lo cos de la plassa; y aquesta obra, quals fochs dominan l' altura, está encara en bon estat. Més hauria estat preferible aplanar la mateixa altura, lo qual no 'm sembla empresa difícil; ja que no habentho fet, las baterias que 'l enemich pot sempre aixecar á pesar dels esforsos de la plassa, farán callar ben prompte 'ls fochs dels sitiats; y llavors poden los sitiadors establirse lliurement sobre la cresta del camí cobert pera batre en bretxa.
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/246
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.
30
viatjes per áfrica y assia