Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/254

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
38
viatjes per áfrica y assia

tots los passatjers se donaren per perduts á posta de sol, y comensavan ja á implorar la misericordia divina ab crits que esglayavan. Vaig pujar á cuberta y vaig veure un espectácle verdaderament espantós. Las onadas molt més altas que 'l vaixell, venian á estrellarshi unas redera las altras, formant una especie de boyra espessa, que al través de la débil claretat de la celistia confonia la vista del cel ab la del mar; tots los objectes apareixian d' un color gris casi vermellench; las velas fetas á trossos; lo barco fent aygua per tot arreu, no bastant las bombas pera disminuhir la cantitat. La major part dels passatjers, tremolosos y defallint semblava que anavan á espirar: varis mariners estavan ferits, ja pe'ls cops del capitá, ja de caygudas ó cops de la maniobra; lo barco saltava com una pilota entre 'ls dos elements que 'l combatian. Tal era l' horrorós cuadro que 's presentava á la meva vista. Lo capitá se m' acostá ab las llágrimas als ulls, y 'm digué: ¿Qué farém, Sidi Ali Bey? Si es voluntat de Deu que 'ns morim aquesta nit ¿qué será de nosaltres?... Jo li vaig respondre solsament: ¡Ah! capitá... y no vaig dir res més; perque sa mala conducta y boja obstinació era la que 'ns havia conduhit á tal extrem, que podia evitar molt be entrant en un dels ports d' Alexandría, ó millor si s' hagués pres la pena de vetllar la nit avans, ab lo qual hauriam arrivat al port avans de mitj dia.
 No obstant la tempestat va cedir algun tant després de pondres lo sol. Situació tan crítica no va impedir ab tot al capitá retirarse á sa cambra, hont va beure algunas ampollas de vi, tirantse després á dormir com si fos á port. Seguint son exemple lo segon feu lo mateix, després de manar assegurar lo timó. Los mariners, cansats y sense cap, desfilaren un derrera l' altre, anantsen á descansar al entrepont. Vaig quedar sol en la cuberta, ab un mariner maltés y dos napolitans. ¡Quín espectácle oferia un barco del port d' una fragata, corrent la borrasca més desfeta, fent aygua per tots costats, sense pilot ni mariners, ab lo timó amarrat, y abandonat del tot al furor dels vents y las onadas!
 A las deu de la nit comensá á reforsar lo vent, y 'ls cops de mar se feren més terribles y seguits. Al veurer la nova forsa que prenia la borrasca, esperava una crísis terrible al