Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/265

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
49
ali-bey el abbassí

 Després de molts combats, los revoltosos entaularen relacions ab lo bajá, quí per la mediació d' alguns cónsuls europeus empenyá sa paraula de no castigar á ningú. Ab aquesta condició, los rebelats obriren las portas de la ciutat. Mes tot just entrá lo bajá, maná degollarne molts, sense respectar la paraula empenyada.
 Aquest fet ha humiliat als turchs que viuhen en la isla, mentres que 'ls grechs s' han revestit de cert orgull y ayre d' independencia. Lo dragoman estava encare á Constantinopla; mes si no vaig poder tractarlo personalment las obras que he vist d' éll anuncian ser home de talent.
 Ja he dit avans, que en la part espiritual l' arquebisbe de Xipre es patriarca independent, y per aquesta causa no manté relació de cap mena ab lo patriarca de Constantinopla; únicament las conserva ab lo de Jerusalem, per respecte als sants llochs, quals servidors posseheixen algunas propietats en la isla.
 L' arquebisbe proveheix los bisbats y demés empleos y dignitats eclesiásticas per presentació del poble; dona aixís mateix las dispensas pera matrimonis en graus prohibits.
 Ni l' arquebisbe, ni 'ls bisbes, ni altras dignitats poden casarse; sols als simples preberes seculars los hi es lícit tenir una dona, si 's casaren ans d' esser elevats al sacerdoci, mes si 's moren, no 'n poden pendrer cap més. L'actual arquebisbe es viudo, y té un fill de son matrimoni. Los monjos están pera sempre consagrats al celibat.
 Lo signe distintiu dels preberes es un boneto de feltre negre, angular pera 'ls casats, y rodó en forma de cono invertit, pera 'ls celibataris y monjos. Los bisbes se distingeixen per una petita cinta morada al entorn del cap, y per lo general van vestits de teixit del mateix color. Los demés preberes van per lo comú vestits de negre.
 Tenen los grechs gran sumissió y profon respecte á sos bisbes. Quan los saludan, se postran, se descubreixen, y 'ls presentan la gorra boca per avall. En sa presencia casi no s' atreveixen á parlar. Es veritat que 'ls bisbes son pera aquesta nació esclava los intermediaris de tot. Per ells es per quins conservan una mica d' existencia, y per lo tant los hi convé donar á sos prelats certa importancia política, reco-