Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/271

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Diuhen que l' antiga Citcra estava fundada sobre una petita eminencia, distant d' allí una lleuga. No crech hi haja hagut may jardins en aquell paratje; per lo menos, no n' ha quedat rastre. Mes passem á la descripció de restos més interessants.
 Al sortir de Nicossia me previngueren que podria á la tornada de Citcra visitar las ruinas del palau de la Rcyna; mes se 'm digué ab un ayre d' indiferència, com si no fos objecte mereixedor de que m' incomodés pera véureho.
 A la meytat del camí me senyalá 'l doctor lo lloch hont se troban ditas ruinas, sobre la punta més elevada de las montanyas al N. de Nicossia. Haventho observat ab ma ullera, vaig creure distingir en ell objectes ben dignes de ma curiositat. Per tant vaig formar la resolució de visitarlos á ma tornada.
 Desde la casa del capellá hont estavam allotjats, se descubreix per un cantó la montanya del palau de la Reyna. Després de dinar me vaig despedir de mon hoste, y partirem cap al N. y NE. pera veure avans que res las fonts que regan á Citera.
 Al peu dels turons d' argila que hi ha al S. d' una serra de montanyas basálticas, brolla l' aygua en abundancia per cinch indrets, y en menor cantitat per altres molts, formant ja un petit riu. Es crestallina, lleujera, perfectament pura, y molt fresca al istiu segons diuhen, lo qual proba que surt de molta profunditat en las montanyas. Desde 'l moment es evident que 'l dipósit ó reservatori no es en los turons argilosos. Los habitants creuhen que ve de las montanyas de Caramania en lo continent, y passa per dessota del mar. Podrá ser rigurosament parlant, pero es més probable que surti del cor de las montanyas basálticas dels voltants, passant á una gran profunditat per dessota dels turons d' argila sense tocarlos, puig llavors perderia sas bonás qualitats, tant més quant aquestos turons son posteriors y sobreposats á la massa primitiva de las montanyas.
 Satisfeta ja ma curiositat, me vaig separar ab molta indiferencia de la pobre Citera, la qual ha conservat ben poch de la bellesa que la distingia quan era morada de la Deesa de las Gracias. Pujarem cap al N. fins á la primera línea de mon-