Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/272

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tanyas, que dominan los turons argilosos y la gran planura al S., d' ahont dirigint nostra ruta al O., y seguint lo plano superior d' aquesta línea, cuberta de lavas y productes volcanichs, y costejant sobre nostra dreta la serra de montanyas basálticas, tornarem á pendre duas horas més tart la direcció del N., y férem alto en lo monastir de San Joan Crisóstomo, situat á poca distancia de la roca, sobre la qual se veuhen las ruinas del palau de la Reyna, nomenadas també de Buffavent, quina vista vaig treure desde aquest punt.
 Aquest monastir, qual forma es casi la mateixa que 'l de Santa Tecla, pertany als sants llochs de Jerusalem. Tres monjos grechs, una germana del prior, vella y viuda y una criada jove, robusta y bonica, son los únichs habitadors d' aquella soletat. Los jardiners ó travalladors viuhen fora de la tanca del monastir.
 L' endemá vaig sortir acompanyat de dos guías. Lo doctor no 's va atrevir á seguirme, y mon criat era massa gras pera pujar per las penyas. Vaig anar, donchs, montat en una mula fins al peu de la roca de las ruinas, distant mitja hora, del camí. Allí 'm vaig veure obligat á baixar pera pujar per vessants molt espadadas. Al cap d' un quart nos trobavam al peu de l' agulla ó pich, hont se veuhen dos cuadrats de parets arruinadas. Es dita agulla una roca tallada casi á plom per tots costats. No s' hi veu rastre de camí pera pujar. Nos enfilarem, donchs, per aquella mena de paret natural, aprofitant las puntas de las pedras y furats pera agafarnos ab las mans y peus. A voltas teniam que ajudarnos mútuament ab un bastó; altras se parava 'l guía pera examinar lo paratje hont podria agafarse més fortament, á fi de poder guanyar lo parapet que tenia devant, y pera completar lo cuadro teniam sempre á nostre costat un horrorós precipici.
 Arribarem per fi després de moltas fatigas á la porta del palau, hont descansarem alguns moments. Pot considerarse aquell edifici com dividit en quatre cossos uns més alts que altres, y son: primer, lo dels guardias; segon, lo dels magatzems; tercer, lo de la Cort ó habitació de respecte; y quart, lo dormitori dels duenyos, situat en lo punt més alt de l' agulla. Aquesta última part fou tal vegada destinada á servir de capella ú oratori. La construcció del edifici, que descansa sobre