Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/296

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
80
viatjes per áfrica y assia


CAPITOL X

Descripció d' Alexandría.—Antiguitats.

 No fora difícil formar una biblioteca entera de viatjes á Egipte y descripcions d' aquell país. Essent ja bastant conegut, ho es molt més densá que l' ha visitat un exércit francés, acompanyat d' un cos de sabis, quals llums y esforsos reunits durant tres anys, han apurat sens dupte tot lo que podia cridar la atenció del observador. Tal vegada no hi ha més per dir sobre la patria de Sesostris; més ¿podrá un trobarse en aquesta terra célebre, y allunyarse d' ella com sombra fugitiva y muda, sens pagarli quan menys lo tribut d' admiració, y procurar excitar la dels demés? Jo parlaré aquí breument; y si 'l lector troba que no faig sino repetir lo ja dit, podrá passar endavant; mes seria molt afalagador pera mí que hi trobés alguna cosa nova.
 La posició geogràfica d' Alexandría está fixada en las taulas astronómicas pera l' any 1806, en latitut31° 13' 5" N., y en longitut27º 35' 30" E. del observatori de Paris. L' eclipse de sol del 16 de Juny no comensá pera Alexandria sino alguns moments després de la posta d' aquell astre, qual lleuger retart m' impedí observar lo primer contacte: en lo dupte d' alguns moments d' erro en mon cálcul, vaig seguir l' astre ab mon telescopi fins á sa desaparició, afavorit en ella per una atmósfera del tot trasparent.
 Sapigut es que la primitiva Alexandría, un dels majors emporis de comers y cort d' Egipte, era una ciutat inmensa, ab més d' un milió d' habitants. Sa aduana en aquells temps d' opulencia, produhia sumas grossas, que podian valuarse en xexanta ó xexanta cinch milions de franchs; qual valor re-