Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/297

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
81
ali-bey el abbassí

latiu, á rahó de l' actual apreciació del diner, pot estimarse en cent vegadas lo valor nominal, ó considerat com equivalent á sis mil milions de franchs del dia!... y are sols ne produheix uns cinchcents mil.
 Contan los historiadors, que en la época que 'ls árabes conquistaren la ciutat en temps del califa Omar, contenia cuatre mil palaus, igual número de banys públichs, cuatre cents borns, y cuaranta mil juheus tributaris... Tots aquests edificis s' han destruhit, y ab dificultat se coneix lo lloch que ocuparen.
 Fan aixís mateix menció del número infinit de jardins y horts que hermosejan los voltants de la ciutat. Avuy no son més que un desert de sorra movedissa y árida.
 Per fi la ciutat magnífica, obra del gran Alexandre, la opulenta capital dels Tolomeos, deliciosa residencia de Cleopatra, no es sino sombra de la passada grandesa. Una inmensa acumulació de ruinas, la major part enterrada sota la sorra, en una superficie d' algunas lleugas; la columna de Pompeyo, 'ls obelischs de Cleopatra, las cisternas, catacumbas, y algunas columnas senceras ó trossejadas, espargidas sá y enllá, son los únichs restes de son antich explendor. Un recinte de casi duas lleugas, rodejat d' alts y groxuts murs, ab torras mitj arruinadas, y una inmensa acumulació de fragments y trossos de paret que ocupan aquell espay, heus aquí los tristos restes de la edat mitja, ó segona época de la ciutat, quan caygué baix la dominació del islamisme. Una ciutat de cinch mil habitants de tots colors, nacions y cults, fundada en una petita llenga de terra, sens altres medis de subsistencia que 'ls débils recursos d' un comers agonitzant, y que pera més gran desgracia acaba de pérdrer lo present any (1807) la única aygua potable que tenia: tal es l' estat de la moderna Alexandría.
 Ab tot y tals desventatjas, no puch trassar lo cuadro d' aquesta ciutat ab tan negres colors y tan desfavorable punt de vista com ho han fet alguns viatjers. Suposan que sos carrers son estrets é incómodos, las casas foscas y d' aspecte desagradable per la falta de finestras, los borns mal assurtits, los habitants inquiets, indócils y poch civilisats. No es possible que jo confirmi tals assercions; al contrari, 'ls carrers d' Ale-