Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/300

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


del saló l' ocupa una classe d' estrado ó banch de mitj peu d' alsada y tres d' ample, que s' exten per los dos costats com á una cuarta part de lo llarch del saló. Lo banch está cobert ab un matelás y un rengle de coixins grans arrimats á la paret. Tal es lo sofá turch que allí s' anomena diuan ó divan.
 Moltas casas d' Alexandría tenen cisternas, mes com casi may plou, se veurien obligats á durhi l' aygua del Nil en camells, quan sobreix en lo canal al temps de la inundació.
 Los mercats se celebran en alguns carrers dels més amples de la ciutat, per no haberhi plassa bastant gran; la única que hi ha un poch espayosa está situada al exrém oriental de la ciutat. Dits carrers, destinats á la venda de géneros, están coberts de canyas, ramatje y estoras, y perfectament al abrich dels raigs del sol durant lo dia; pero á la nit regna la més profonda fosquetat. Quan considero que no obstant las facilitats que ofereix la ciutat als malfactors, may vaig sentir enrahonar de cap atentat mentres hi vaig viure, m' atreveixo á assegurar que no son los alexandrins tan dolents com se vol suposar.
 A excepció de la gran mesquita, y de la del sant Sidi Abul-abbas, pastor de la ciutat, qual sepulcre existeix en una de las capellas, las demés res contenen digne de menció. Mes es notable que la gran mesquita y altras moltas estan al primer pis; y á peu pla hi ha botigas, magatzéms y habitacions.
 En las formas del cuit també vaig notar una adició que no he vist en occident. Abans de comensar la oració del divendres, molts cantors resan alguns versiculs en coro; surt després un vell, qu' arriba al peu de la escala ó tribuna del predicador, pren en la má una especie de bácul ó bastó llarch, y dret y de cara al poble, ab veu nassal y tremolosa fent un falset, com un vell á punt de espirar diu. Allahu aki bàr, Allahu aki bàr. Lo coro de cantors repeteix en música las mateixas paraulas. Cántanlas segona vegada, y després continúa lo vell tota la fórmula de la oració, y lo coro també la repeteix versicul per versicul. Per fí resa lo vell á mitja veu una sentencia del Coran, en que 's recomana la oració del divendres: allavors deixa son bácul, se retira, y l' imam comensa lo sermó. Aquesta petita adició que 's practica en totas las mesquitas d' Alexandría, no es pas indiferent; perque comunica al cuit certa gravetat y unció.