Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/301

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Las mesquitas no son ricas, y la dotació dels ministres es escassa: l' imam de la mesquita hont jo acostumava anar, sols tenia al mes quatre piastras turcas; mes las almoynas ó donatius voluntaris dels fidels contribuheixen a la manutenció dels ministres.
 Las magníficas mesquitas antigas de qu' enrahonan alguns viaijers, ja no existeixen; lo temps, los turchs y las guerras ho han destruhit tot. L' antich y magnífich sarcófach plé de geroglífichs de que fan menció los viatjers, també desaparegué, sembla qu' ha sigut transportat á Inglaterra.
 Com los queviures se portan de punts distants, los preus son una mica alts en proporció dels altres paíssos del África qu' he visitat. Una gallina costa una piastra turca, lo parell de colomins trenta paras, la oka de carn de moltó cuaranta paras, la oka de pa deu paras, la d' oli xeixanta paras, la de mantega cent quinze paras. L' institut d' Egipte ha analisat la correspondencia de las midas, pesos y monedas. Resulta que la oka val cuaranta unsas, doscents trenta cinch grans del pés de Fransa. La relació de las monedas qu' están en us es de cuatre piastras y mitja turcas, cada una de cuaranta paras, per un duro espanyol, y de deu piastras y deu paras per un zequí d' or de Venecia.
 Los queviures solen ser de bona calitat, mes l' aygua, que permancix estancada en las cisternas, presenta sovint al fí del any molts insectes, tenintse de purificar artificialment pera ferla potable.
 Dita aygua venia, com he dit ja, del Nil cada any á la época de la inundació, per un canal que la prenia á poca distancia de Ramanich, y á catorse lleugas de Alexandría, en línea recta; mes lo canal acaba de ser romput d' orde de Elfi Bey, prop de Damanhur, y la ciutat no té altra aygua que la salobre d' alguns pous, ó la que portan per mar.
 Se sab que 'l antich far de Alexandría, mirat com una de las maravellas del mon, se troba situat en una isla poch distant del continent. Lo temps ha anat successivament dcpositant sorra entre la isla y la terra, y s' ha format un istme, sobre 'l qual se eleva la nova Alexandría. A un costat y altre hi ha altres tants ports. Abans de la espedició francesa los bastiments cristians sols podian entrar en lo port de llevant que es lo