Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/303

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


da á causa dels llachs Mareotis y Mahadie, sa defensa contra 'ls naturals d' Egipte se redueix á guardar los dos passos estrets per ahont se pot venir del continent; y tampoch seria difícil aislarla del tot. Mes aquesta mida aumentaria la dificultat d' abastir la ciutat, privántla per sempre de l' única aygua potable que 's pot procurar.
 En lo recinte y sobre 'l terreno de l' antiga Alexandría hi ha alguns migrats jardins. A exepció de las palmeras, que semblan apropiadas al terrer, la vegetació no presenta més que plantas petitas y neulidas, lo qual prevé de no tenir los habitants altra aygua pera regar que la dels pous, que per altra part no es molt abundant.
 Pera anar á passejar als jardins, ó passar d' un punt á l' altre de la ciutat, se serveixen d' ases d' especie tan petita, que 'ls que 'ls muntan tocan de peus á terra. Si son petits dits animals, en cambi son tant caminadors, que son pas ordinari equival al gran trot d' un caball. No pocas vegadas se veuhen, carregats ab lo genet, y encara ab pesos enormes, córrer sens parar d' un extrém de ciutat á l' altre com caballs de posta. Sos conductors van sempre á peu, y també á tot córrer pera poderlos seguir; lo qual ordinariament es materia de diversió per los espectadors. Jo vaig pendre la mida de tan interessants animals; lo terme mitj d' ella es ordinariament trenta nou polsadas de Fransa y molts sols ne tenen trenta set. ¡Quant útil no seria sa introducció en las grans ciutats d' Europa! Lo gasto que fan diariament no arriba á la cuarta part de lo que consum un caball ó una mula, y 'ls serveys que prestan son tan grans com los d' aquells.
 Los caballs que 's venen á Alexandría son de totas las rassas d' Egipte, Arábia, Siria y África: n' hi ha pochs de bons; y 'ls que ho son los ramblers los fan pagar ben cars. Los estreps, molt més grans que en lo Marroch, tenen ánguls aguts, que serveixen pera punxar als caballs, perque ningú usa esperons. Aquí lo mateix que á Xipre, aixís que un desmunta lo criat pren lo caball per la brida y 'l passeja á poch á poch cosa d' un quart, com pera fer passar per graus al animal al estat de repós, y es costúm á que may faltan, encare que 'l caball no haja fet cap carrera pesada.
 Hi ha en la ciutat individuos que s' emplean en servir de