patjes de geneta y cuydar los caballs: los hi diuhen sàïz. Sempre que hi ha caballs pera comprar ó vendrer, arman embolichs en l' assumpto sortinthi sempre guanyant. Quan se surt á caball, lo saiz sol anar davant, ab un bastó de set ú vuyt peus, pintat de vert ó vermell, que porta perpendicular á la má. Los bajás y grans se fan precehir per gran número de saiz. Aquestos van de dos en dos, y per pochs que sian, lo corteig se sembla bastant á las professons que he vist á Europa.
Alexandría no te escolas pera las ciencias: l' art d' escriure está reduhit á las formas més grosseras. Com que 'ls mestres d' estudi no están subjectes á exámen ni inspecció particular, forman los carácters caligráfichs cada qual á son capritxo; en una paraula, alteran á son modo la forma de las lletras. Los coftes, grechs y juheus, y fins cada tribu, te sos rasgos y gradacions particulars; aixís es que no basta la vida d' un home pera apendrer á llegir correctament. Los que segueixen la carrera de las lletras, van á estudiar al Caire.
Los més respectables scheihs de la ciutat tenen també son rato de lectura en las mesquitas principals, lo qual contribuheix á difundir algun poch la instrucció. Pera fer ditas lecturas públicas, s' assenta 'l scheih sobre una catifa extesa en lo centre de la mesquita; al voltant y á certa distancia, los oyents forman un rotllo; los que van arrivant successivament ne forman altres darrera del primer, mes tots assentats á terra. Sobre una tauleta posada al mitj, hi ha un candelero ab un ciri vert. Devant del scheih s' assenta un llegidor ab uns papers á la má, que solen contenir articles dels principals comentadors del Coran. Comensa lo llegidor un versícul; més aixís que n' ha llegit algunas paraulas, l' interromp lo scheih, comentántlas més ó menys lleugerament, y á vegadas sobre una sola hi fa lo més extravagant comentari, y més extrany al text. Torna 'l llegidor a son tema, y 'l scheih á sos comentaris, parlant sempre en tó d' inspiració: de tant en tant se permet alguns acudits.
En la nit del dia 27 del mes d' Archàb se celebra l' ascenció ó rapte de nostre sant profeta. Feya cuatre horas que predicava lo scheih á la mesquita principal, quan vaig arribar pera fer ma oració. Després d' escoltarlo per algun temps, li
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/304
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.
88
viatjes per áfrica y assia