Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/353

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vaig dir. Llavors vaig fixar la direcció de la llanxa cap á la costa d' Arabia, encar que no hi hagués claretat bastant pera descubrirla; y després de tres horas de las més grans fatigas, nos trobarem casi en terra a punta de dia.
 Desembarcarem en número de quinse, tots casi despullats ó en camisa: nostre primer moviment fou abrassarnos y donarnos la enhorabona per nostra salvació. Mos companys sobre tot no 's cansavan de manifestar sa admiració per ditxa tan inesperada; me preguntavan com havia jo pogut saber, á pesar de la foscor, que la terra estava allí; y per un moviment espontáneo de reconeixement se despullaren de part de sa roba per oferírmela; ab lo qual me vaig trobar aviat vestit, grotescament es veritat, peró á lo menys al abrich del vent que feya.
 Sols faltava saber quina era la terpa ahont nos trobavam. Pera aixó vaig enviar quatre homes á la descoberta. Sa relació 'ns va donar á coneixer que 'ns trobavam en una illa deserta, que no era absolutament més que una planura de sorra movedissa, sense aygua, sense roca, ni vejetació. Se descubría lo continent á algunas lleugas de distancia; mes ¿cóm tornarnos á exposar en la llanxa y ab una mar que seguia esvalotada? ¿Y si la borrasca havia de durar alguns dias, com quedariam en la illa sense menjar ni beure? Lo temps, que s' anava aclarint cada vegada més, me feu descubrir en l' horisónt nostre barco acompanyat d' altre dao. ¡Quína fou nostra alegría al tornarlo á veure, quan lo donavam per perdut!... ¿D' hont venia l' altre barco?
 Lo temps girá altra vegada: l' aygua queya á bots y á barrals, y al mateix temps un vent glacial nos privava dels sentits. Nos apretarem uns contra altres; un sol capot que portavam l' estenguerem sobre nostres caps, y serví pera defensarnos algun tant dels cops d' aygua, y fernos entrar en calor.
 A mitj dia calmá un poch lo temps, y la llanxa del altre barco, que 'ns buscava morts ó vius, s' acostá lo suficient pera veure las senyals que li feyam ab una camisa posada en la extremitat d'un rem. Aviat s'acostá, sos mariners nos asseguraren que 'l dao s' havia salvat, sens averíá considerable, per ser molt fort y dur poch cárrech. Com havia perdut totas sas áncoras, fou afortunadament socorregut per l' altre