Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/357

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


públich. Esculli pera la execució de son projecte lo divendres, quan me vaig presentar á la mesquita.
 En tots los paissos per hont he viatjat, acostumava pera cumplir los divendres ab la oració en la mesquita, ferme precedir d' alguns criats encarregats de posar una catifa al costat del imam, y guardarla fins que jo arribés. Y aixís per molta que fos la munió dels assistents, ma catifa era sempre respectada.
 Lo divendres citat, haventme precedit mos criats á la mesquita, posaren la catifa com solian ferho, y vaig fer sobre ella la oració preliminar. No tardá en arribar lo gobernador ab sos oficials també negres y alguns soldats, los quals feren retirar als que hi havia prop de mí, y posaren la catifa del gobernador de modo que part d' ella cubrís la meva, sense que per aixó s' atrevissin á dir un mot.
 Lo gobernador se colocá en sa catifa, y son primer oficial, després de duptar alguns moments, s' adelantá fins á tocarme lleugerament á l' espatlla. Vaig girar lo cap, y llavors me feu senya de que me 'n anés, lo que vaig executar al instant per no causar escándol. Llavors se posá aquell en mon lloch á fer la oració sobre ma catifa.
  Tots esperavan ab impaciència lo fí de la escena, y desitjaran veure com jo ho prenia. Mes, jo, scherif, fill d' Othman Bey el Abbassi, tenia per ventura de sufrir l' insult d' un esclau!... Ell ab tot tenia la forsa, y buscava provocarme, y si m hagués deixat arrebatar, podia abusar de sa autoritat. Vaig pendre, donchs, altre partit.
  Aixís que vaig acabar la oració, y abans que ningú s' aixequés, vaig dir á mos criats ab ayre resolt: Treyeu aquesta catifa; duéula al imam, y dieuli que li regalo pera que se 'n serveixi en la mesquita; jo ja no puch fer oració sobre ella: enduéuvosla. Mos criats tregueren depressa la catifa, y se la presentaren al imam, qui quedá molt content del regalo. Tothom aplaudí ma acció. Lo gobernador y sos oficials negres quedaren de pedra. Vaig deixar algunas almoynas á la mesquita y als pobres, y acompanyat de moltas personas, vaig tornar á casa pera ficarme al llit, atormentat sempre per gran febre.
 Dits oficials negres ostentan lo luxo oriental més refinat;