A.—Haleb.
S.—¿Sortireu molt jove de vostra patria?
A.—Si, senyor.
S.—¿Hont haveu estat durant vostra ausencia?
Li vaig contar ma historia: llavors digué 'l scherif al que estava á la seva esquerra: Parla molt bé l' árabe, son accent es verdaderament árabe, y dirigintme la paraula, continuá: acosteuse. M' hi vaig acostar una mica, y repetí: acosteuse. Llavors vaig avansar fins á éll y 'm digué, senteuvos. Vaig obehir tot seguit, y éll maná igualment á la persona que tenia á sa esquerra que 's sentés.
Sens dupte dueu novas de la terra dels cristians, continuá: dieume las últimas que haveu rebut. Li vaig fer una breu relació del estat actual d' Europa. Me preguntá després: ¿Sabeu llegir y escriurer lo francés?—Una mica.—¿Una mica no més, ó bé?—Una mica, y no més.—¿Quínas llenguas parleu y escribiu millor?—L' italiá y l' espanyol. Continuarem conversant més d' una hora, y després d' haverli presentat mon regalo y 'l firman del capitá-baixá, me vaig retirar acompanyat del gefe del Zemzem, qui 'm conduhí fins á casa.
Avans de passar endevant, vull donar á conéixer á aquest interessant personatje, que se m' havia ja fet amich.
Era un jove de vintidos á vintiquatre anys, d' hermosa presencia, ulls bonichs, ben vestit, molt fi, d' ayre dols é interessant, y dotat de totas las cualitats exteriors que fan amable á una persona. Depositari de tota la confiansa del scherif, desempenyava la plassa més important... la d' enmatzinador en cap... Tranquilisat, lector, y no tremolis per mí. Aquest home perillós ja m' era conegut. Desde la primera vegada que vaig anar al Zemzem, me galantejava sens parar; m' havia dat un sumptuós banquet; cada dia m' enviava dos petits jerros del aygua del pou maravellós, espiava las horas en que jo anava al temple, y acudia ab la dolsesa y gracia mes delicada á presentarme una tassa plena del aygua miraculosa, que jo bebia sense rezel fins á la última gota.
Aquest malvat observa igual conducta ab tots los bajás y personatjes de categoria que van á la Meca. A la més petita sospita, al més petit capritxo, lo scherif ordena, y'l desgraciat extranjer mor aviat. Com seria impietat no aceptar l' aygua
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/370
Aquesta pàgina ha estat validada.
154
viatjes per áfrica y assia
