Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/370

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 A.— Haleb.
 S. — ¿Sortireu molt jove de vostra pátria?
 A. — Si, senyor.
 S. — ¿Hont haveu estat durant vostra ausencia?
 Li vaig contar ma historia: llavors digué 'l scherif al que estava á la seva esquerra: Parla molt bé l' árabe, son accent es verdaderament árabe, y dirigintme la paraula, continuá: acosteuse. M.' hi vaig acostar una mica, y repetí: acosteuse. Llavors vaig avansar fins á éll y 'm digué, senteuvos. Vaig obehir tot seguit, y éll maná igualment á la persona que tenia á sa esquerra que 's sentés.
 Sens dupte duen novas de la terra dels cristians, continuá: dieume las últimas que haveu rebut. Li vaig fer una breu relació del estat actual d' Europa. Me preguntá després: ¿Sabeu llegir y escriurer lo francés? — Una mica. — ¿Una mica no més, ó bé? — Una mica, y no més. — ¿Quínas llenguas parleu y escribiu millor? — L' italiá y l' espanyol. Continuarem conversant més d' una hora, y després d' haverli presentat mon regalo y 'l firman del capitá-baixá, me vaig retirar acompanyat del gefe del Zemzem, qui 'ni conduhí fins á casa.
 Avans de passar endevant, vull donar á conéixer á aquest interessant personatje, que se m' havia ja fet amich.
 Era un jove de vintidos á vintiquatre anys, d' hermosa presencia, ulls bonichs, ben vestit, molt fi, d' ayre dols é interessant, y dotat de totas las cualitats exteriors que fan amable á una persona. Depositari de tota la confiansa del scherif, desempenyava la plassa més important... la d' enmatzinador en cap... Tranquilisat, lector, y no tremolis per mí. Aquest home perillós ja m' era conegut. Desde la primera vegada que vaig anar al Zemzem, me galantejava sens parar; m' havia dat un sumptuós banquet; cada dia m' enviava dos petits jerros del aygua del pou maravellós, espiava las horasen que jo anava al temple, y acudia ab la dolsesa y gracia mes delicada á presentarme una tassa plena del aygua miraculosa, que jo bebia sense rezel fins á la última gota.
  Aquest malvat observa igual conducta ab tots los bajás y personatjes de categoria que van á la Meca. A la més petita sospita, al més petit capritxo, lo scherif ordena, y'l desgraciat extranjer mor aviat. Com seria impietat no aceptar l' aygua