Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/379

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


llería y donas, y transformats d' aquesta manera en verdaders pelegrins, la caravana no trobaria obstácle á son viatje. No volent lo baixá sométrerse á tals condicions, se vejé obligat á retrocedir. Alguns suposan que se li exigí una forta contribució de diner; mes altres desmenteixen la asserció.
 Dimars 17 de Febrer de 1801, 9 dulhagea, 1221 de la héjira, á las sis del matí, estava en camí en direcció del SE. ¼ E. A curta distancia del lloch de la sortida, vaig deixar á la dreta la casa d' un schenf; allá á las set vaig parar á Mosdélifa, petita capella ab un gran minaret en una estreta vall, y després d' atravessar altre congost entre las montanyas, vaig seguir una vall al SE., que termina al peu de la montanya Aarafat, hont vaig arribar á las nou del matí.
 Lo mont Aarafat es l' objecte principal de la pelegrinació dels mussulmans; aixís es que diferents doctors s' adelantan á dir que en cas d' arribar á faltar la casa de Deu, seria tan meritoria la pelegrinació al mont Aarafar, com si 's donessin los set toms al entorn de la Kaaba. Aquesta es també ma opinió.
 Sols en lo mont Aarafat es hont se pot formar idea del espectácle imponent que ofereix la pelegrinació dels mussulmans. Un concurs innumerable de homes de totas nacions, de tots colors, arribats desde 'ls extrems de la terra á través de mil perills é innumerables fatigas pera adorar junts un mateix Deu, lo Deu de la naturalesa; l' habitant del Caucaso presentant una má amiga al etíope ó al negre de Guinea; l' indi y persa agermanats ab lo berberesch y 'l marroch; tots mirantsi com germans, ó com individuos d' una mateixa família, units ab los vincles de la relligió; parlant los més, ó al menys comprenent poch ó molt la mateixa llengua, la sagrada llengua de la Arabia; no, ¡no hi ha cult que presenti als sentits espectácle més senzill, més tendre, més majestuós!... ¡Filósophs de la terra! permeteu á Ali-Bey defensar sa relligió, com defenseu vosaltres 'l espiritualisme ó 'l materialisme, la vuydor ó 'l plé, la necessitat de la existencia ó la creació. Aquí, lo mateix que vaig notar en la relació de mon viatje al Marroch, no hi ha intermediari entre l' home y la divinitat; tots los individuos son iguals devant del Criador; tots se troban íntimament persuadits que sols sas obras los acostaran ó